Aloe Vera: la planta.
L'àloe vera és una d'aquestes plantes que regalem, però com la cuides i l'utilitzes correctament?
Anomenada "Planta de la immortalitat" pels antics egipcis, l'àloe vera és una de les plantes resistents per a aquells que no tenen el polze verd.
Si oblideu regar, aguantarà un llarg període en sòl sec.
Com s'esmenta a la pàgina d'inici, així com en molts articles disponibles a Internet, té múltiples beneficis per a la salut i la bellesa.
Per tant, s'utilitza en la preparació de molts remeis naturals. Aneu amb compte, però, si voleu començar a fer cures casolans, perquè les seves fulles fresques poden ser perilloses.
L'àloe vera també és una planta descontaminant, sobretot amb formaldehids et benzens. (aquestes substàncies nocives en molts productes de neteja, pintures, coles o tèxtils. Trobeu moltes Productes Forever Living a comprar Aloe Vera Forever.
Una mica d'història
El nom genèric Aloe prové del grec antic ἀλόη d'origen dravídic traduït al llatí àloe.
L'àloe vera és una planta perenne utilitzada des de l'antiguitat a Mesopotàmia, a l'antic Egipte i després a l'antiga Grècia.
Aquesta planta el suc de la qual s'utilitzava a la farmàcia era coneguda per autors de l'Antiguitat grecoromana com Plini el Vell i Dioscòrides.
L'epítet específic vera deriva del llatí vērus que significa "vertader, autèntic".
Els antics grecs estaven familiaritzats amb l'àloe encara que les primeres mencions eren tardanes.
En -484 -425 aC, l'historiador grec Heròdot va afirmar que els egipcis l'utilitzaven per embalsamar cadàvers.
El document mèdic més antic, que es coneix com el papir d'Ebers, 1 aC, enumera l'àloe com una de les plantes medicinals.
Un document grec del segle III encara a Egipte a Tebes, el papir de Leiden, explicava l'ús que es feia de l'àloe vera.
Aquesta planta s'utilitzava en diferents fórmules recomanades contra cucs, mals de cap, dolors de pit, cremades, úlceres i malalties de la pell.
Es diu que Aristòtil va animar el seu alumne Alexandre el Gran a establir una colònia jònica a l'illa de Socotra, davant de la costa del Iemen, per tenir accés a les famoses cultures d'àloe vera.
Al segle I de la nostra era, el metge grec Dioscòrides indica que es troba en abundància a l'Índia d'on s'exporta.
També creix a Aràbia, Àsia i en diferents regions marítimes.
Diverses civilitzacions l'utilitzaven per tancar ferides i ferides aplicant directament la planta triturada.
L'àloe vera no és originària de l'Índia o la Xina.
Així no s'esmenta a les farmacopees més antigues d'aquests països.
Només després del segle X es converteix en una planta medicinal comuna a la Xina i el segle XII entra realment a la farmacopea ayurvèdica.
Per tant, a l'Índia, els tractats mèdics fonamentals no esmenten l'àloe vera.
L'àloe vera només va entrar a la medicina ayurvèdica al segle XII i des de llavors l'àloe ha figurat a la medicina ayurvèdica sota els noms sànscrits kumāri.
Les propietats medicinals de la planta s'esmenten en textos del segle XIII o Bhava Prakasha (un clàssic del segle XV) que cita l'àloe vera com una planta purgant, refrescant i amarga.
Aleshores es va prescriure per a les malalties del fetge i la melsa, els tumors interns, la tos persistent i, per descomptat, per a les malalties de la pell.
A la Xina, al contrari del que es troba molt sovint a Internet, en articles o tesis de farmàcia, l'obra xinesa més antiga sobre matèria medica (Shennong bencao jing) no esmenta l'àloe vera.
No va ser fins al segle XVIII que va ser importat per mar a la província de Cantó i després es va dispersar per tota la Xina.
Les primeres mencions es troben al Yaoxinglun i al Bencao Shiyi, dues farmacopees de la dinastia Tang (618-907).
Pel seu misteriós origen, se li atribuïa propietats meravelloses. Es considerava una panacea.
La Materia Medica del període Kaibao (973) dóna per primera vegada un estudi detallat de les seves propietats: “fred, amarg, purga els intestins, evacua el foc del fetge”.
A partir d'aquell moment, l'àloe vera es va convertir en una planta medicinal totalment assimilada a la farmacopea xinesa.
Els cristians occidentals van descobrir les virtuts de l'Aloe Vera durant les seves croades.
De fet, els seus adversaris consideren aquesta planta com el remei per excel·lència.
L'àloe es va importar després al nord d'Àfrica i Espanya, després a les Índies Occidentals i després a Amèrica al segle XVI.
El cultiu de l'Aloe vera es va estendre molt ràpidament a totes les zones tropicals, subtropicals i temperades càlides.
Chistophe Colomb el va portar a curar i preservar els mariners de les malalties, especialment l'escorbut i els efectes de la desnutrició. L'àloe vera es deia el "doctor de l'olla".
Com beneficiar-se dels beneficis de l'Aloe Vera en el nostre temps?
No és fàcil mantenir tots els ingredients actius d'aquesta planta.
De fet, molts components com els enzims no admeten la majoria dels tractaments d'estabilització utilitzats en aliments o cosmètics. (conservants, esterilització, etc.)
L'aposta era aconseguir preservar els beneficis d'aquesta planta per tal de fer-los disponibles arreu del món.
La primera empresa que domina aquest procés té presència a més de 150 països d'arreu del món i ha ocupat una posició de lideratge en la producció de productes d'àloe vera durant més de 40 anys.